Competències: del dret i del revés 1
Guardado en:
| Publicado en: | Temps d’Educació no. 68 (2025), p. 101-116 |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Otros Autores: | |
| Publicado: |
Revista Enseñanza de las Ciencias Sociales
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Citation/Abstract Full Text - PDF |
| Etiquetas: |
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Resumen: | Revisem el concepte de «competència», en el marc dels estudis del neoliberalisme en l'educació, que el consideren una eina ideològica al servei de la mercantilització de l'escola des de finals del segle XX. Per fer-ho, identifiquem d'altres conceptes d'aquesta teoria crítica com la privatització i la corporativització educatives, la simplificació curricular, la creació d'estàndards internacionals (PISA, MCER), la incorporació de referents de l'àmbit econòmic (capital humà, emprenedoria), o aspectes coadjuvants que afavoreixen aquesta orientació economicista de l'escola, com la digitalització o l'educació emocional. Contrastant les opinions dels dos coautors i la literatura acadèmica del camp, a més de les accepcions del terme «competència» segons els diccionaris i les opinions de deu docents experimentats, esperem oferir una visió inclusiva i documentada d'aquest punt espinós, que permeti reflexionar més a fons i que animi el debat. This article reviews the concept of competence within the framework of studies in education and neoliberalism. This concept is considered an ideological tool that has favored the commodification of education since the end of the 20th century. To this end, we identify other key concepts within these critical studies, namely educational privatization and corporatization, curricular simplification, the creation of international standards (PISA, CEFR), the incorporation of notions from the economic sphere (human capital, entrepreneurship), and other factors that favor this economic model's approach to education, such as digitalization and emotional education. By contrasting the opinions of the two co-authors and the academic literature in the field, in addition to the meanings of the term competence according to the dictionaries and the opinions of ten experienced teachers, we hope to offer an inclusive and documented view of this thorny issue, which will allow further reflection and encourage debate. Resumen: Revisamos el concepto de «competencia», en el marco de los estudios del neoliberalismo en la educación, que lo consideran una herramienta ideológica al servicio de la mercantilización de la escuela desde finales del siglo XX. Para hacerlo, identificamos otros conceptos de esta teoría crítica como la privatización y la corporativización educativas, la simplificación curricular, la creación de estándares internacionales (PISA, MCER), la incorporación de referentes del ámbito económico (capital humano, emprendimiento), o aspectos coadyuvantes que favorecen esta orientación economicista de la escuela, como la digitalización o la educación emocional. Contrastando las opiniones de los dos coautores y la literatura académica del campo, además de las acepciones del término 'competencia' según los diccionarios y las opiniones de diez docentes experimentados, esperamos ofrecer una visión inclusiva y documentada de este punto espinoso, que permita reflexionar más a fondo y que anime el debate. Résumé: Nous examinons le concept de «compétence» dans le cadre d'études sur le néolibéralisme en éducation, qui le considèrent, depuis la fin du XXe siècle, comme un outil idéologique favorisant la marchandisation de l'école depuis la fin du XXe siècle. Pour ce faire, nous identifions d'autres concepts de cette théorie critique tels que la privatisation et la corporatisation de l'éducation, la simplification des programmes, la création de normes internationales (PISA, CECR), les références du domaine économique (capital humain, entrepreneuriat), ainsi que d'autres aspects complémentaires orientés vers cette vision économique de l'école (la digitalisation ou l'éducation émotionnelle, par exemple). Les opinions des deux auteurs seront contrastées avec la littérature académique du domaine, avec les définitions des dictionnaires du terme « compétence » et les avis de dix enseignants experts. Cela nous permettra d'offrir une vision inclusive et documentée sur ce point épineux, réflexion qui devrait, d'après nous, encourager le débat. |
|---|---|
| ISSN: | 0214-7351 2014-7627 |
| DOI: | 10.1344/TempsEducacio2025.68.8 |
| Fuente: | Education Database |