Impacto de la inteligencia artificial y digitalización en los perfiles periodísticos

में बचाया:
ग्रंथसूची विवरण
में प्रकाशित:Anàlisi : Quaderns de Comunicació i Cultura vol. 73 (2025), p. 41-61
मुख्य लेखक: Silva-Rodríguez, Alba
अन्य लेखक: Rodríguez-Vázquez, Ana Isabel, López-García, Xosé
प्रकाशित:
Universitat Autonoma de Barcelona, Servei de Publicacions
विषय:
ऑनलाइन पहुंच:Citation/Abstract
Full Text - PDF
टैग: टैग जोड़ें
कोई टैग नहीं, इस रिकॉर्ड को टैग करने वाले पहले व्यक्ति बनें!

MARC

LEADER 00000nab a2200000uu 4500
001 3288265037
003 UK-CbPIL
022 |a 0211-2175 
022 |a 2340-5236 
024 7 |a 10.5565/rev/analisi.3894  |2 doi 
035 |a 3288265037 
045 2 |b d20250101  |b d20251231 
100 1 |a Silva-Rodríguez, Alba 
245 1 |a Impacto de la inteligencia artificial y digitalización en los perfiles periodísticos 
260 |b Universitat Autonoma de Barcelona, Servei de Publicacions  |c 2025 
513 |a Journal Article 
520 3 |a Los cambios tecnológicos actuales exigen una reconfiguración de los perfiles periodísticos profesionales. La presente investigación analiza cómo están cambiando estos perfiles en las redacciones de la prensa española en un entorno caracterizado por la digitalización y el avance de tecnologías impulsadas por la inteligencia artificial. Se emplea una metodología cualitativa basada en entrevistas semiestructuradas enviadas por correo a diez responsables de medios representativos de distintos ámbitos (prensa digital, radio y medios nativos digitales), que se complementa con un análisis exploratorio de ofertas laborales para periodistas con perfil tecnológico en InfoJobs y LinkedIn durante varios meses de 2025. El objetivo es explorar cómo la IA está modificando los perfiles profesionales, las competencias requeridas, los procesos de trabajo, la relación con las audiencias y la percepción ética respecto a su uso. Los resultados indican que, aunque la implementación de herramientas de IA en las redacciones es todavía limitada, existe un consenso general sobre su potencial para optimizar tareas mecánicas y mejorar el análisis de datos. Sin embargo, se detectan carencias en formación específica y en marcos éticos claros. La mayoría de los medios no ha incorporado perfiles técnicos ni nuevas figuras editoriales vinculadas a la IA, aunque se valora positivamente la futura incorporación de perfiles híbridos. El uso de la IA para facilitar o automatizar la interacción con las audiencias está en una fase inicial y aún no ha sido implementado en la mayoría de los casos. Las personas entrevistadas coinciden en que la IA puede ser una oportunidad para fortalecer el periodismo de calidad si se usa como herramienta de apoyo, no como sustituto. En conclusión, el impacto de la IA en el periodismo español está en sus primeras etapas, con una incorporación desigual y sin una estrategia sistemática de integración profesional, formativa y ética en la mayoría de los medios analizados. Els canvis tecnològics actuals exigeixen una reconfiguració dels perfils periodístics professionals. Aquesta recerca analitza com estan canviant aquests perfils en les redaccions de la premsa espanyola en un entorn caracteritzat per la digitalització i l’avanç de tecnologies impulsades per la intel·ligència artificial. S’empra una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades enviades per correu a deu responsables de mitjans representatius de diferents àmbits (premsa digital, ràdio i mitjans natius digitals), que es complementa amb una anàlisi exploratòria d’ofertes laborals per a periodistes amb perfil tecnològic a InfoJobs i Linkedin durant diversos mesos de 2025. L’objectiu és explorar com la IA està modificant els perfils professionals, les competències requerides, els processos de treball, la relació amb les audiències i la percepció ètica respecte del seu ús. Els resultats indiquen que, encara que la implementació d’eines d’IA a les redaccions encara és limitada, existeix un consens general sobre el seu potencial per optimitzar tasques mecàniques i millorar l’anàlisi de dades. No obstant això, es detecten mancances en formació específica i en marcs ètics clars. La majoria dels mitjans no han incorporat perfils tècnics ni noves figures editorials vinculades a la IA, encara que es valora positivament la futura incorporació de perfils híbrids. L’ús de la IA per facilitar o automatitzar la interacció amb les audiències està en una fase inicial i encara no ha estat implementat en la majoria dels casos. Les persones entrevistades coincideixen que la IA pot ser una oportunitat per enfortir el periodisme de qualitat si s’usa com a eina de suport, no com a substitut. En conclusió, l’impacte de la IA en el periodisme espanyol està en les seves primeres etapes, amb una incorporació desigual i sense una estratègia sistemàtica d’integració professional, formativa i ètica en la majoria dels mitjans analitzats. Current technological changes demand a reconfiguration of professional roles in journalism. This research analyses how professional roles in Spanish newsrooms are changing in an environment marked by digitalization and the advance of technologies powered by artificial intelligence. A qualitative methodology is employed, based on semi-structured interviews sent by email to 10 managers from representative media outlets across various sectors (digital press, radio, and digital-native media). This is complemented by an exploratory analysis of job postings for journalists with a technological profile on InfoJobs and LinkedIn over several months in 2025. The objective was to explore how AI is transforming professional roles, skills required, work processes, audience engagement and ethical perceptions regarding its use. The results indicate that although the implementation of AI tools in newsrooms is still limited, there is broad consensus about their potential to optimize repetitive tasks and enhance data analysis. However, there are notable gaps in specific training and in the development of clear ethical guidelines. Most media outlets have not yet incorporated technical roles or new editorial positions related to AI, although the future inclusion of hybrid profiles is viewed positively. The use of AI to facilitate or automate audience interaction is still in its early stages and has not yet been implemented in most cases. Interviewees agree that AI could present an opportunity to strengthen quality journalism if used as a support tool, not as a substitute. In conclusion, the impact of AI on Spanish journalism is in its early stages, with uneven adoption and a lack of systematic strategies for professional, educational and ethical integration in most of the media analysed. 
610 4 |a LinkedIn Corp 
653 |a Interviews 
653 |a Journalism 
653 |a Qualitative research 
653 |a Ethics 
653 |a Email 
653 |a Data analysis 
653 |a Occupational roles 
653 |a Journalists 
653 |a Audiences 
653 |a Politics 
653 |a Mass media 
653 |a Radio 
653 |a Repetitive tasks 
653 |a Artificial intelligence 
653 |a Professionals 
653 |a Work skills 
653 |a Technological change 
653 |a Adoption of innovations 
653 |a Job vacancies 
653 |a Implementation 
653 |a Digital technology 
653 |a Job descriptions 
700 1 |a Rodríguez-Vázquez, Ana Isabel 
700 1 |a López-García, Xosé 
773 0 |t Anàlisi : Quaderns de Comunicació i Cultura  |g vol. 73 (2025), p. 41-61 
786 0 |d ProQuest  |t Publicly Available Content Database 
856 4 1 |3 Citation/Abstract  |u https://www.proquest.com/docview/3288265037/abstract/embedded/L8HZQI7Z43R0LA5T?source=fedsrch 
856 4 0 |3 Full Text - PDF  |u https://www.proquest.com/docview/3288265037/fulltextPDF/embedded/L8HZQI7Z43R0LA5T?source=fedsrch