Alfabetización digital en estudiantes universitarios con discapacidad intelectual y trastorno del espectro autista
Guardado en:
| Publicado en: | Digital Education Review no. 47 (Jun 2025), p. 247-260 |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Otros Autores: | , |
| Publicado: |
University of Barcelona
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Citation/Abstract Full Text - PDF |
| Etiquetas: |
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Resumen: | Este estudio emana del programa de Empleo Juvenil cofinanciado por la Fundación ONCE y el Fondo Social Europeo. Busca conocer la autoeficacia percibida en competencia digital en estudiantes universitarios con discapacidad intelectual y autismo tras recibir un taller, centrado en alfabetización digital, basado en el Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA). Se emplea un enfoque metodológico cuantitativo con un diseño pretest-postest en un solo grupo experimental. Se sigue un muestro no probabilístico por conveniencia. La muestra incluye todo el universo muestral (N=14) de 18 a 29 años con al menos un 33% de discapacidad reconocida y diagnóstico de discapacidad intelectual o TEA. La autoeficacia en competencia digital es valorada mediante la adaptación al castellano de la herramienta "The Digital Self-Efficacy" antes y después del taller. El análisis de datos incluye estadísticos descriptivos e inferenciales, concretamente, pruebas no paramétricas. Los resultados advierten que el tamaño del efecto es indicativo del impacto positivo de esta práctica. En conclusión, este estudio pone de manifiesto que el abordaje de la competencia digital, a través del DUA, en estudiantes universitarios con discapacidad intelectual y TEA deriva en un impacto positivo que repercute en el ámbito educativo, socioafectivo y prelaboral. Aquest estudi sorgeix del programa d'Ocupació Juvenil cofinançat per la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu. Té com a objectiu conèixer l'autoeficàcia percebuda en la competència digital d'estudiants universitaris amb discapacitat intel.lectual i autisme després de rebre un taller centrat en l'alfabetització digital, basat en el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA). S'utilitza un enfocament metodològic quantitatiu amb un disseny pretest-posttest en un únic grup experimental. Es segueix un mostreig no probabilístic per conveniència. La mostra inclou tot l'univers mostral (N=14), d'entre 18 i 29 anys, amb un mínim del 33% de discapacitat reconeguda i diagnòstic de discapacitat intel.lectual o TEA. L'autoeficàcia en competència digital s'avalua mitjançant l'adaptació al castellà de l'eina "The Digital Self- Efficacy", abans i després del taller. L'anàlisi de dades inclou estadístiques descriptives i inferencials, concretament proves no paramètriques. Els resultats indiquen que la mida de l'efecte reflecteix l'impacte positiu d'aquesta pràctica. En conclusió, aquest estudi posa de manifest que l'abordatge de la competència digital, mitjançant el DUA, en estudiants universitaris amb discapacitat intel.lectual i TEA comporta un impacte positiu en l'àmbit educatiu, socioafectiu i prelaboral. This study stems from the Youth Employment program co-financed by the ONCE Foundation and the European Social Fund. It aims to explore the perceived self-efficacy in digital competence among university students with intellectual disabilities and autism after participating in a workshop focused on digital literacy, based on the Universal Design for Learning (UDL). A quantitative methodological approach is employed, using a pretest-posttest design with a single experimental group. A non-probabilistic convenience sampling method is followed. The sample includes the entire population (N=14), aged 18 to 29, with a recognized disability of at least 33% and a diagnosis of intellectual disability or ASD. Digital competence self-efficacy is assessed using the Spanish adaptation of the tool "The Digital Self-Efficacy," administered before and after the workshop. Data analysis includes descriptive and inferential statistics, specifically non-parametric tests. The results indicate that the effect size reflects the positive impact of this practice. In conclusion, this study highlights that addressing digital competence through UDL in university students with intellectual disabilities and ASD leads to a positive impact on educational, socio-emotional, and preemployment domains. |
|---|---|
| ISSN: | 2013-9144 |
| Fuente: | Publicly Available Content Database |